Click here to read this mailing online.

Your email updates, powered by FeedBlitz

 

 
Here is a sample subscription for you. Click here to start your FREE subscription


"decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)" - 5 new articles

  1. de... ¿Nos están envenenando con las cocretas?
  2. de shit on a stick (II)
  3. de menú del Penedés al Hotel Antiga
  4. de aroma fork: shit on a stick :D
  5. de bacallà santíssim. By Xesco Bueno.
  6. More Recent Articles
  7. Search decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)
  8. Prior Mailing Archive

de... ¿Nos están envenenando con las cocretas?

¿Nos están envenenando con todo, menos con las cocretas? Juas!

Un gag per criticar l'alarmisme quimiofòbic que ens rodeja. Es pot parlar de tot i soc el primer conscient  que la indústria busca el benefici al compte de resultats, com sigui aquest és l'objectiu i no pas cap altra cosa.
Però cal parlar  sempre  amb raons i arguments sòlids. 'Esto no lo como, porque es todo quimica' és una frase absurda que estic cansat de sentir. Tot ho és de química! Començant per l'aigua: dihidròxido de oxígeno.

Personalment em sento molt més inclinat cap a la crítica als mètodes de producció i distribució del que mengem que no pas a aquesta suposada quimica afegida a la quimica que ja són els aliments de forma natural. El que em molesta i em preocupa és que un aliment estigui conreat a milers de quilòmetres de forma contaminant i agresiva cap a variants tradicionals. No pas que a la llauna hi porti un conservant antibotulimic que està garantint la meva salut...

¿Sabemos lo que comemos?


Via microsiervos
    


de shit on a stick (II)

Parlàvem aquí de merdes punxades en un pal de forma metafòrica. Avui ens apropem més a la literalitat en versió cacao:


Penso que és un experiment d'alguna agència de comunicació o així perque en realitat no he vist ni on ho venen. Però me desorino tóa :D

    

de menú del Penedés al Hotel Antiga

Vivim temps de plàstic, suposo que per això tot el que manté la seva essència i ens transmet veritat ens resulta molt atractiu. No tinc res en contra dels grans hotels de cadena on tot està net, nou, a puesto i endreçat. Polit. Però m'agrada més quan puc gaudir d'un establiment que mostra petjada de la vida d'els que hi treballen.

Aquesta sensació és la que vaig viure fa uns díes quan em van convidar a tastar els menús gastronòmics del Hotel Antiga de Calafell, un negoci familiar basat en treure partit al petit hotel de 18 habitacions i al restaurant gastronòmic tradicional situat a la seva planta baixa. Ells també hi viuen allà, detall.


En Salvador Vallès és el cuiner/propietari al comandament. Fa una cuina radicalment tradicional amb receptes de la seva familia, i en especial les de la seva àvia. Li vaig preguntar si no tenia ganes d'introduir alguns canvis o matisos per a modernitzar les receptes. Rien de rien, no es considera pas un cuiner creatiu capacitat per a millorarles significativament i per tant, les deixa com estan. Chapeau.

Personalment trobo que hi ha d'haver de tot en aquest món: cuiners que repeteixin ortodoxament (i bé) receptes familiars, cuiners que hi aportin matisos pròpis (que siguin interessants!) i cuiners de vanguarda que es dediquin a explorar nous camins de la jalamenta (i no venguin fum). En Salvador és dels primers, està clar.




En Salvador servint l'ànec amb peres guisat al forn.

Avui us explico el Menú del Penedès, el de rossejat en una altra entrada :)

MENÚ PENEDÈS
Aperitiu:
Uns extremadament flonjos bunyols de bacallà, amb una massa força líquida que es recull a cullerades per a portarla fins a l'oli roent. D'aqui aquestes formes irregulars i poc geomètriques. No importa la forma sino el contingut: bon sabor a bacallà, excel.lent textura i com a única millora jo penso que podrien quedar fins i tot més cruixents. Ens van posar dos plats i ens els vem cascar tots a velocitat match 3. Nyam!


Entrant:
Un xató el.laborat a la manera del Penedés on l'escalivat dels ingredients potser perd un punt de color però en canvi segons la meva opinió guanya molt en sabor. Si al Garraf la salsa s'el.labora en cru, al Penedes hi afegeixen la dulcificació del foc a la recepta. Tot són gustos, a altres els agradarà més el ferestec i salvatge sabor dels elements purs i a mi m'agraden més amb els matisos domesticats del fum.


Un bon xató, on regna la qualitat dels ingredients. Sense gaire espai per al disseny i les presentacions vistoses. La salsa de sabor excel.lent, intensa amb un all ben controlat. Bona escarola i bon bacallà. La anxova d'estil molt curat, a mi m'agraden un puntet més 'crues'.  Gran conjunt, gran plat. Póngame dos.


Principal:
Un ànec mut del Penedés fet al forn amb peres, pell cruixent -com ha de ser-, peres cuites però conservant estructura i resistència a la mossegada. Tot sobre un còmode llit de patates. Plat dels que fa festa i transporta a diumenges en familia. Aquest tipus d'ànec és menys greixòs que la majoria dels seus congèneres i es cria en unes condicions que garanteixen un minim de llibertat de moviments per als animals. Clara aparició de la canyella que domina aromàticament. Oloreta sideral i bona integració de tots els sabors. Millor la cuixa que el pitram, melositat guanya a fibra IMHO.



Postres:
Una agradable sorpresa: crema catalana feta a casa. Suau, no gaire dolça, ben cremada i amb el puntet de canyella, molt bona! També hi havia opció de Sacher o Pastís de formatge.

Preu del menú: 20 euros iva incl + beguda



Del hotel no us en faré molta crònica, no soc molt expert. Us diré que està situat en una casa indiana a tocar de l'esglesia, poble endins lluny del brogit turístic de la platja. Alerta, la nostra habitació donava a l'esglèsia. Si sou sensibles a la campanada nocturna millor us demaneu habitació a l'altra banda de l'edifici, tot i que jo vaig dormir molt plàcidament i ni la vaig sentir. Habitacions senzilles i cuquis, ben equipades.

I tenen jardí gegant amb xiringuito i piscinaca. PISCINACA!!!



Hotel Antiga ***
Plaça Catalunya, 29
Calafell
Tel 977 69 06 38
http://www.antiga.info
    


de aroma fork: shit on a stick :D

Via l'Anna betesiclics/ultrasònica (gràcies!), ens ha arribat aquest gadget molecular, una forquilla amb porta-olors incorporada de manera que els xefs hi poden posar un aroma -com amb la tinta de impresora, en el consumible és on hi ha el negoci es clar- que complementi cada forquillada.


Sincerament, la primera impresió és que alguns van traspassar algunes linies amb el tema de la gastronomia molecular (quins temps aquells!) i encara no han tornat de la seva excursió mas allá del muro. Perque l'estri està pensat justament per a poder envoltar d'un aroma concret la recepta aprofitant la proximitat absoluta entre els sentits del gust i de l'olfacte. Aromes per tant que són un afegitó extern a allò cuinat, tot i que formen part de la recepta en tant que s'afegeixen al conjunt. Es com agafar una picada, fer-ne potets i en comptes de posar-la al suquet afegir una goteta per a perfumar la mossegada.

Si no recordo malament, hi havia un plat al Bulli que es degustava tot olorant una branca de romaní. Com a divertida forma de gaudi i experimentació puntualem sembla perfecta. Com a proposta seriosa per a construir un menú on els plats estiguin perfumats per quelcom més que ells mateixos em sembla una merda pinchada en un palo. Nonsense.


Es clar que potser em faig gran i em torno sospitosament conservador, tot podria ser. Però a mi en això no m'hi trobaran. Els inventors > http://molecule-r.com/


    

de bacallà santíssim. By Xesco Bueno.

Què pot donar de sí una jornada amb alimenticia simbologia religiosa com un divendres sant?
Doncs un sopar amb Xesco Bueno gastromimix i la seva uànderful esposa Maria on el xef et prepari plats sense txitxa però amb molt de punch. Un bacallà amb ceps de quitar el sentío i un sorprenent bacallà cuinat amb una mena de salsa lligada feta amb aigua de coure arròs blanc i llet de coco.

El bacallà amb ceps, intens i profund. Un mar i montanya ensense carn de montanya però amb molt de bosc. Tremendo.


I el segón, novetat de temporada, bacallà preparat amb una salsa a base d'aigua de coure arròs i llet de coco.
Es a dir, una emulsió (tenía una textura similar al allioli però amb un color blanc de neu) on el midó en boca regala viatge instantani al passat infantil que tots compartim: arròs blanc regat amb oli. I el puntent exòtic de la llet de coco que també transporta als currys asiàtics, formant una combinació subtil i alhora emocionant. De fons... pèsols de l'hort de Ca l'Esteve. Brutal.



Bacallà, més bacallà, ceps, salsa molona i conversa on altre cop tinc la sensació d'haver parlat massa.... No em direu que no és  pas un divendres santíssim!!
    


More Recent Articles


Click here to safely unsubscribe from "decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més)." Click here to view mailing archives, here to change your preferences, or here to subscribePrivacy